Marques

El llibre que vague a contar és de les marques que nos atrau a comprar en la redacció en primer lloc em de parlar de coca cola des del principi de l'època del XIX al XX va fer- se famosa per comprar coca cola  i el seu lema de la fàbrica és la fàbrica de la felicitat. I a altres marques que usen publicitat d'africà pera explotarà. Mà agradada al final que diu: Ús conformeu a ser només consumidors o voldríeu ser ciutadans raonablement informats i crítics? Perquè no saben d'on veu els cuses que compre a les marques en tot el mon.

Tot el que encara no saps de les marques.

El llibre és de Pilar Alfonso Escuder i tracta de les marques, com el llibre indica, diu coses que pugues desconèixer. Aquest llibre parla de tot tipus de marques des de marques de menjar fins a marques de dispositius electrònics. En general, destaca coses roïnes que fan o tenen els productes i a més. Per últim, també conta la influència que té en nosaltres.
Un apartat que m'ha sorprés molt és en un que diu que Coca-Cola és el refresc més venut del món i a més d'això no és una marca molt sostenible, ja que l'aigua requerida per produir mig litre de Coca-Cola pot estar entre 169 i 209 litres d'aigua, ja que el 90 per cent de la beguda és aigua.
En Mehdiganj van tancar la fàbrica de Coca-Cola per haver extret dels aqüífers més aigua de l'acordada.
Destaque aquest fragment per a fer veure el que fa Coca-Cola i el que ens mostra en els anuncis.
En conclusió les marques volen donar-nos una imatge i volen amagar les coses roïnes que fan o en el cas de Coca-Cola intenten dissimular que el seu producte no és saludable per a la nostra salut.

TOT EL QUE NO SAPS DE LES MARQUES

El que he llegit m'ha agradat, el llibre ens ensenya com no totes les marques ho fen per millorar el món, ens ensenya aspectes que no ens ensenyen les marques. I de com alguns productes es fan explotant biomes i a treballadors. També ens parla d'anècdotes interessants que els van passar als directors i a les marques en general, També ens parla dels aconseguiments que les marques van aconseguir, els escàndols que van ocórrer i com pensen els caps de les marques.
També parla de les crítiques que es fan a les marques més importants, siguen positives o negatives. És com una visió de la realitat darrere de les marques, el seu inici, el seu inici, el seu propòsit, motius dels logos, porque es van fer famoses.

També proposa diferents punts de vista, opinions diferents de les marques, per exemple. Hi ha gent que diu que la coca cola és verinosa per a la salut i després hi ha gent que diu que no és tan verinosa per a la salut si s'utilitza de manera controlada sense sobrepassar-se.







Conclusió : El llibre no em va agradar perquè no m'he llegit el llibre, però açò no significa que no siga un bon llibre.

(Tot) el qque encara no saps sobre les marques

              TEXT ARGUMENTATIU .


Introducció

El llibre "(Tot) el que encara no saps sobre les marques" posa exemples d'algunes marques molt famoses i ens conta hi ha darrere del seu nom.

Ens vol conscienciar a comprar amb responsabilitat i entendre a més exactitud el que realment s'esmenten en el llibre, creant un enteniment en la societat, per a evitar un consumidor mes del munt, sinó ser un client conscient del que realment comprem.

Desenvolupament.

Ens conta la història de moltes marques, com van néixer i successos que van passar en la societat a causa d'aquesta marca.

Critica la societat i la manera compulsiva amb la qual comprem i com etiquetem a les persones no mes per portar marca o no i com fins a organitzacions com (la cruz roja) o unes altres ja ho unim amb un logo com si fóra una marca.

Conclusió.

En conclusió aquest llibre és molt informatiu i consciència a les persones, ens mostra la veritat de les marques, ensenya moltes coses que ni t'imaginaves que eren així.

Tot el que encara no saps sobre les marques

 En la meua opinió el Llibre m' ha agradat molt perquè no es com els demés llibres, es adir que poques voltes solem llegui coses com les marques, de roba o publicitat i encara que no ho crega es mol important, saber sobre aixo algunes dels aspectes que descartaria, del que m' agradaren mes seria el saber que les persones no se donen conte que consumen coses innecessaris, pel tire d' estar a la moda sempre. exemple comprar  Roba Nike  fins i tot, saber que hi ha gent que fins s' aplega a tatuar el logo i pitjor encara fa mes  famosa la marca.

 sense saber lo que hi ha darrere d' aixo, per exemple si les persones que fabriquen la roba, son menors de edat i si tenen les condicions laborals, justes en resum crec que seria important aprendre mes sobre les marques. i no conformar-mos  en lo que ja sabemd' elles, aixina com elles saben proporcionar i vendre-mos els seus productes, i nosaltres estem disposats a comprar-los siga qual siga el pre.

(Tot) el que encara no saps de les marques

Tot el que encara no saps de les marques

Fa temps les marques eren només el producte, però hui en dia es més important el logotip, la publicitat, o només el nom de la marca que el producte que comercialitza la marca.

Com es el cas de Coca-Cola o Nike entre altres.

En el cas de coca-cola m'ha semblat interessant per exemple totes les campanyes de publicitat que ha fet com: "La fabrica de la felicitat", "Ets aci per a ser feliç", "#Compartecocacolacon" o "#positivitat". O altres dats com que per a fabricar un litre de Coca-Cola es necessiten dos-cents litres d'aigua.

En el cas de Nike es necessari nombrar la "aposta" que va fer amb Michael Jordan, que va complir totes les espectatives i es va convertir en un icó del baloncest.

També es necessari parlar que el noranta per cent de la producció de Nike es als països del tercer mon i no es respecten el drets humans.

I com a curiositat als Estats Units d'America un dels tatuatges mes solicitats es el logotip de Nike.

Aquest llibre m'ha agradat i m'ha semblat molt interessant perquè parla de tots els secrets i coses que les marques no volen que sapiem.

Tot el que encara no saps de les marques

Tot el que encara no saps sobre les marques
És un llibre que intenta canviar la nostra opinió sobre el món de consum i sobre les grans empreses.
Dona un punt de vista negatiu sobre les marques i la manera en la que conseguixen els seus objectius. Parla molt de la publicitat que fan i de com intenten que relacionem un sentiment al seu producte. Els anuncis de cotxes pareixen de una pel·lícula per a que relacionem conduir amb la emoció i adrenalina, mentres que en els anuncis de coca-cola tot el món ix content prenen-se un dels sus refrescs per a que el relacionem amb la felicitat. També conta alguns escàndols protagonitzats per grans empreses per la seua forma de producció o com afecten al medi ambient i la seua manera de netejar la seua imatge. Per exemple la utilització de oli de palma en productes Nestle.

La meua conclusió es que el sistema econòmic no se sostindría sense les grans marques però estes deruríen ser honestes i respetar els drets humans i les lleis mediambientals

Tot el que encara no saps sobre les marques.

 TEXT ARGUMENTATIU


INTRODUCCIÓ

En el segle xxi les marques més valentes: van a començar a qüestionar-se: En aquells dies les empreses feien recerca del mercat per a entendre què pensava la gent dels seus productes. Coca-Cola és una marca, però també o és l'FC Barcelona, Apple és una marca, però també és Intermón Oxfam, Benneton és una marca però també o és el Museu Guggenheim, Londres o València. El llibre ens dóna a entendre que les marques fan negocis tant com productes tant en la vida d'un futbolista per a tindre una major negociació, i el tema principal tracta de diversos tipus de marques que hi ha per tot en món.



DESENVOLUPAMENT

El llibre, de ¨ Tot el que encara no saps sobre les marques ¨, ens comenta sobre diversos tipus de marques, logotips per exemple: Coca-Cola, Nestlé, Nike, Organitzacions. La marca més coneguda ¨ Coca-Cola ¨ en els temps d'abans va ser un medicament, que ara en l'actualitat l'han convertit en gasosa. El llibre també ens comenta sobre les empreses multinacionals que promocionen els seus productes per a tindre un major índex en les seues vendes.

CONCLUSIÓ

El que em va semblar molt important en el llibre va ser sobre el tema de la marca de Coca-Cola que en el segle xix era un medicament i ara en l'actualitat és una beguda.

Redacció (Tot) el que encara no saps sobre les marques

(Tot) el que encara no saps sobre les marques

     Crec que aquest  llibre és molt interessant i em va mostrar molt sobre les marques. Em va fer pensar molt sobre les coses que jo compre i em va fer voler aprendre més sobre les marques, especialment les marques de les quals compre, perquè algunes de les informacions del llibre em van fer voler deixar de consumir algunes marques. 
     Crec que es molt important saber que les marques coneixen molt sobre nosaltres, i nosaltres hem d'intentar saber més sobre les marques. Les marques saben com convèncer-nos de comprar els seus productes i saben el que volem veure. Saben quins tipus de persones compraran determinats tipus de productes i són molt bons en el màrqueting. Nosaltres, com a consumidors, hem de prestar atenció al fet que aquestes marques estan constantment publicant i ens intenten vendre coses que no necessitem, però ens fan pensar que ho necessitem. Tenen una gran influència sobre nosaltres i la majoria del temps no som conscients d'això, però tenen molt de poder, control i influència.
      Per educar-nos sobre les marques podem tenir més control i podem començar a pensar més sobre les coses que comprem i pensar en com es fan els productes, on es produeixen i com afecten a la resta del món. Hi ha molta explotació al món i podem evitar-ho deixant de contribuir a les marques que exploten (deixar de comprar els seus productes, perquè sempre hi ha altres opcions).
     Aquest llibre em va fer pensar en les marques des d'una perspectiva diferent, i vaig aprendre moltes coses sobre les marques i sobre els consumidores de les marques.

"TOT EL QUE ENCARA NO SAPS DE LES MARQUES"

TEXT ARGUMENTATIU

Aquest llibre "Tot el que no saps de les marques" m'ha semblat interessant i curiós, i molt ben explicat cada concepte o història que explicava de les marques, logos o persones famoses.

La veritat he aprés molt sobre les marques, les seues curiositats, com van començar i fins i tot d'actors de com els animà para estudiar o construir una marca, una empresa, publicitar-se, donar-se a conéixer entre el públic, els secrets de les maques i empreses i moltes més coses sobre marques.

M'ha agradat el llibre, he aprés bastant i m'agradaria un altre llibre igual d'informació o històries

De vez en cuando, vas de visita a casa de algún conocido y al cruzar la puerta, sin esperarlo y a traición, te explica que en su casa no usan zapatos. Así que te descalzas tratando de no poner cara de compromiso, dejas los zapatos en ese diminuto zapatero que siempre tienen en la entrada y te dispones a pasar el resto de la velada en pantuflas. Y no importa que esa noche fueras monísimo de la muerte, las zapatillas son siempre siempre siempre más feas que Picio.

Esa gente son 'raritos'. Lo digo como lo siento. Y deberíamos decirlo más. Porque no hay nada que corte más el rollo que la pregunta que todos nos hacemos en ese momento: "Espera, un segundo ¿no tendré un agujero en los calcetines?". Raritos, tiquimisquis y tocapelotas, eso es lo que son. Bueno, eso y atinados. Porque sí, igual llevan razón. O eso dice la ciencia, que sabe mucho de investigar pero por lo que se ve poco de sentido común.

De vez en cuando, vas de visita a casa de algún conocido y al cruzar la puerta, sin esperarlo y a traición, te explica que en su casa no usan zapatos. Así que te descalzas tratando de no poner cara de compromiso, dejas los zapatos en ese diminuto zapatero que siempre tienen en la entrada y te dispones a pasar el resto de la velada en pantuflas. Y no importa que esa noche fueras monísimo de la muerte, las zapatillas son siempre siempre siempre más feas que Picio.

Esa gente son 'raritos'. Lo digo como lo siento. Y deberíamos decirlo más. Porque no hay nada que corte más el rollo que la pregunta que todos nos hacemos en ese momento: "Espera, un segundo ¿no tendré un agujero en los calcetines?". Raritos, tiquimisquis y tocapelotas, eso es lo que son. Bueno, eso y atinados. Porque sí, igual llevan razón. O eso dice la ciencia, que sabe mucho de investigar pero por lo que se ve poco de sentido común.

Aunque, hoy por hoy, no usar zapatos en casa, aún parece una costumbre algo japonesa, los escasos estudios que se han hecho sugieren que poco a poco se va haciendo más popular. Nos puede parecer raro, pero si nos paramos a pensarlo no faltan motivos. Hoy repasamos dos estudios que nos hablan sobre lo que pasa de verdad en dos lugares a los que normalmente no prestamos atención: los zapatos y nuestro propio hogar. Bajo nuestra mirada despreocupada se esconde una 'alianza criminal' que ni eDesde hace un par de años, tenemos evidencia empírica de que los zapatos son una gran fuente de información para saber cómo es una persona: gracias a ellos podemos estimar la edad, el sexo, el nivel de ingresos o hasta el nivel de ansiedad del dueño del calzado (Gillath, 2012). Lo que no sabíamos hasta ahora es que los zapatos transportan mucho más que buena información. Un estudio de Charles Gerba, profesor de microbiología de la Universidad de Arizona, mostró que tras dos semanas de uso se pueden encontrar más de 420.000 bacterias en el exterior de unas zapatillas. 420.000. Para hacernos una idea, el inodoro medio tiene menos de mil.

Según el trabajo de Gerba, de las bacterias identificadas en las zapatillas, el 27% eran E. coli. Escherichia coli un tipo de bacteria que vive en el intestino de humanos y animales. Por eso, Gerba piensa que la "abundancia de esta bacteria puede deberse al contacto frecuente con material fecal tanto en suelos de cuartos de baño como en la calle”. La mayoría de las E. coli no causan problemas. Pero, algunos tipos pueden producir enfermedades y causar diarreas bastante severas.

Text tot el que no saps sobre les marques.

TOT EL QUE NO SAPS SOBRE LES MARQUES.

A mi m'ha agradat molt el llibre, perquè t'informa moltíssim sobre el que fan les marques per a conéixer i per vendre el seu producte.

A mi el tema que més m'ha impactat és el de Coca-cola, perquè hi donen igual tot, sols per vendre el seu producte, també com va començar.


També que Nestlé va matar a 1,5 milions de xiquets molt menuts amb el seu producte, és molt impactant.


Nike i la sobre explotació als menors per produir més.

El club de futbol Barcelona que jo li tenia molt d'apreci, i el llibre també parlava que compraven als xiquets de 14 anys de l'estrangers perquè eren molt barats, i sobretot que les marques no guanyen diners per millorar el producte, al contrari, es gasten més diners en publicitat que en millorar el producte com per exemple McDonald, també el menjar és molt roine per a la salut.

(TOT) EL QUE NO SAPS SOBRE LES MARQUES.

L'autora del llibre, volia expressar amb aquest llibre, un avís i un anunciar activitats, no tan nobles sobre les marques més conegudes.

Sincerament, encara que el seu intent és exitós, en el meu cas ja podia tindre una idea d'aquest tema, és un tema molt recurrent en les meues conversacions del dia a dia.

Sí que és veritat que encara tenint temes importants, no em capta l'atenció ni em fa especial il·lusió com que ja el podia imaginar. Al passar molt de temps a la internet, he vist molts vídeos tractant de fer veure que tant roïnes i nocives són les marques. Açò, pareix periodisme, veritat?

Encara tenint aquest nom o millor dit títol tan impactant, no diu tot el que volia donar a entendre. Aquest tipus de comentaris, no són més que notícies que ja s'havien vist a la televisió o en llocs de periodics , aleshores, no em crida un llibre que només torna a redactar notícies de l'any 2011 o anterior.

La meua conclusió: Un llibre del muntó que pareix escrit per una periodista tractant de tornar vells ja molt desgastats.

Reportatge

Maduro rebutja l’ultimàtum

El president veneçolà qualifica d’“insolència” la interferència europea 

El mandatari es mostra obert al diàleg amb Trump 

Un cap militar canvia de bàndol i dona suport a Guaidó 

El president veneçolà, Nicolás Maduro, va rebutjar, ahir, l’ultimàtum de diversos països europeus, que van exigir a Caracas que convoqués eleccions en un termini de vuit dies si no volia que reconeguessin l’autoproclamat president interí, Juan Guaidó, com a cap d’estat legítim. “Haurien de retirar l’ultimàtum. Ningú no ens pot imposar un ultimàtum”, va dir Maduro en una entrevista a la cadena de televisió CNN en turc. “Veneçuela no té cap lligam amb Europa. És una completa insolència”, hi va afegir el president.
Maduro va aprofitar per carregar amb duresa contra els Estats Units, que va acusar d’haver orquestrat un “cop d’estat” contra ell, una acusació recurrent, i va insistir que el president de l’Assemblea Nacional, Juan Guaidó, estava “violant la Constitució”. “Els Estats Units són al darrere de tot el que passa. Ens ataquen perquè creuen que Veneçuela és el seu pati del darrere”, hi va afegir.
Tot i la bel·licositat amb què es va expressar, Maduro va rebaixar una mica el to respecte dels Estats Units. Tot això, dies després que el govern veneçolà hagués donat un termini de 72 hores als diplomàtics nord-americans que hi ha al país perquè l’abandonessin. El president veneçolà es va declarar, ahir, “obert al diàleg” amb els Estats Units, però ell mateix va reconèixer que era molt improbable que aquest es produís. “He enviat molts missatges a Donald Trump”, va confessar Maduro.
També els Estats Units van rebaixar el to de les seves amenaces, encara que fos de manera indirecta. El senador republicà Marco Rubio, considerat l’arquitecte de la política nord-americana a Veneçuela, va minimitzar les possibilitats d’una intervenció militar dels Estats Units, malgrat l’advertiment, fa uns dies, del mateix president Trump que “totes les opcions són a la taula”. “No he vist ningú fent una crida a la intervenció militar”, va dir Rubio. “El que demano és que es compleixi la Constitució”, hi va afegir Rubio, que va instar, en particular, els responsables militars a complir la carta magna “que van jurar”.

Promeses d’amnistia

La posició de l’estament militar, de moment lleial al president chavista, és el principal escull que té l’oposició per arribar al poder. Per això Guaidó ha dedicat bona part dels seus esforços a mirar de seduir les forces armades amb promeses d’amnistia si canvien de bàndol.
Les crides de Guaidó han estat poc fructíferes fins ara, però ahir es va produir una primera esquerda en el suport granític de l’exèrcit al president Maduro. Va arribar de part del coronel José Luis Silva, màxim responsable de les forces armades veneçolanes a Washington, que va mostrar el seu suport al cap de l’oposició com a president interí del país. En un vídeo penjat a internet, Silva va fer una crida als “germans a les forces armades nacionals” perquè reconeguin Guaidó “com a únic president legítim” d’acord amb el que diu la Constitució veneçolana. La carta magna, va dir Silva, no permet als militars “atacar” els seus “iguals”: “Els nostres germans.”
Mentrestant, Guaidó augmentava la pressió al carrer. En una manifestació a Caracas, el líder opositor va dir que aviat anunciaria una data per a una “gran marxa” i va demanar als seus seguidors que distribuïssin còpies de les mesures d’amnistia aprovades per l’Assemblea Nacional als amics i familiars de l’exèrcit.
Els carrers de Veneçuela han estat un focus de tensió la darrera setmana amb episodis d’extrema violència que han deixat un balanç provisional de 29 morts i més de 350 persones detingudes.



Aspectes per a investigar: 

• Quantes morts va haver-hi durant la manifestació que van fer contra el president del país?
• Cómo reaccionó el presidente ante la manifestación?
• La recerca que té estats units en el conflicte?