Maduro rebutja l’ultimàtum
El president veneçolà qualifica d’“insolència” la interferència europea
El mandatari es mostra obert al diàleg amb Trump
Un cap militar canvia de bàndol i dona suport a Guaidó
Maduro va aprofitar per carregar amb duresa contra els Estats Units, que va acusar d’haver orquestrat un “cop d’estat” contra ell, una acusació recurrent, i va insistir que el president de l’Assemblea Nacional, Juan Guaidó, estava “violant la Constitució”. “Els Estats Units són al darrere de tot el que passa. Ens ataquen perquè creuen que Veneçuela és el seu pati del darrere”, hi va afegir.
Tot i la bel·licositat amb què es va expressar, Maduro va rebaixar una mica el to respecte dels Estats Units. Tot això, dies després que el govern veneçolà hagués donat un termini de 72 hores als diplomàtics nord-americans que hi ha al país perquè l’abandonessin. El president veneçolà es va declarar, ahir, “obert al diàleg” amb els Estats Units, però ell mateix va reconèixer que era molt improbable que aquest es produís. “He enviat molts missatges a Donald Trump”, va confessar Maduro.
També els Estats Units van rebaixar el to de les seves amenaces, encara que fos de manera indirecta. El senador republicà Marco Rubio, considerat l’arquitecte de la política nord-americana a Veneçuela, va minimitzar les possibilitats d’una intervenció militar dels Estats Units, malgrat l’advertiment, fa uns dies, del mateix president Trump que “totes les opcions són a la taula”. “No he vist ningú fent una crida a la intervenció militar”, va dir Rubio. “El que demano és que es compleixi la Constitució”, hi va afegir Rubio, que va instar, en particular, els responsables militars a complir la carta magna “que van jurar”.
Promeses d’amnistia
La
posició de l’estament militar, de moment lleial al president chavista,
és el principal escull que té l’oposició per arribar al poder. Per això
Guaidó ha dedicat bona part dels seus esforços a mirar de seduir les
forces armades amb promeses d’amnistia si canvien de bàndol.
Les crides de Guaidó han estat poc fructíferes fins ara, però ahir es va produir una primera esquerda en el suport granític de l’exèrcit al president Maduro. Va arribar de part del coronel José Luis Silva, màxim responsable de les forces armades veneçolanes a Washington, que va mostrar el seu suport al cap de l’oposició com a president interí del país. En un vídeo penjat a internet, Silva va fer una crida als “germans a les forces armades nacionals” perquè reconeguin Guaidó “com a únic president legítim” d’acord amb el que diu la Constitució veneçolana. La carta magna, va dir Silva, no permet als militars “atacar” els seus “iguals”: “Els nostres germans.”
Mentrestant, Guaidó augmentava la pressió al carrer. En una manifestació a Caracas, el líder opositor va dir que aviat anunciaria una data per a una “gran marxa” i va demanar als seus seguidors que distribuïssin còpies de les mesures d’amnistia aprovades per l’Assemblea Nacional als amics i familiars de l’exèrcit.
Els carrers de Veneçuela han estat un focus de tensió la darrera setmana amb episodis d’extrema violència que han deixat un balanç provisional de 29 morts i més de 350 persones detingudes.
Aspectes per a investigar:
Les crides de Guaidó han estat poc fructíferes fins ara, però ahir es va produir una primera esquerda en el suport granític de l’exèrcit al president Maduro. Va arribar de part del coronel José Luis Silva, màxim responsable de les forces armades veneçolanes a Washington, que va mostrar el seu suport al cap de l’oposició com a president interí del país. En un vídeo penjat a internet, Silva va fer una crida als “germans a les forces armades nacionals” perquè reconeguin Guaidó “com a únic president legítim” d’acord amb el que diu la Constitució veneçolana. La carta magna, va dir Silva, no permet als militars “atacar” els seus “iguals”: “Els nostres germans.”
Mentrestant, Guaidó augmentava la pressió al carrer. En una manifestació a Caracas, el líder opositor va dir que aviat anunciaria una data per a una “gran marxa” i va demanar als seus seguidors que distribuïssin còpies de les mesures d’amnistia aprovades per l’Assemblea Nacional als amics i familiars de l’exèrcit.
Els carrers de Veneçuela han estat un focus de tensió la darrera setmana amb episodis d’extrema violència que han deixat un balanç provisional de 29 morts i més de 350 persones detingudes.
Aspectes per a investigar:
- Quantes morts va haver-hi durant la manifestació que van fer contra el president del país?
- Cómo reaccionó el presidente ante la manifestación?
- La recerca que té estats units en el conflicte?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada