Conte Curt

Mentre caminaven per les escales de l'estació de metro, varen veure que el metro acabava de passar. Es van precipitar i no van voler esperar el pròxim tren, aleshores caminaven.

CONTE CURT

                             HE D'ANARME


No diu res durant la resta del camí, aparca el cotxe en el garatge i m'acompanya cap a la porta.

- He d'anar-me.
-¿No et quedes?
-Haig de tornar amb la meua mare.

els sorolls humans

Primer paràgraf - la intimitat amb els veïns, està garantida pels materials de construcció.

Segon paràgraf - la veïna de damunt no parava de recórrer el pis ni de fer sorolls molestos

tercer paràgraf - aquests sorolls ja havien sigut experimentats per l'autor i es va considerar permanent o transitori

quarte paràgraf - el paisatge acústic urbà i semiurbà no molesta a les persones que viuen allí, perquè ja estan acostumats, més bé es van preocupar per altres molèsties com el fred o la calor

Els sorolls humans

Una dona qui és molt pesada qui comparteix apartament fa molt soroll. En un pis antic s'escoltava soroLa diferència està en la categoria dels sorolls, la societat humana necessiten tènar comunicació.lls amables, tolerables. l'és acostume al soroll i podia viure en aquesta vida. Els sorolls humans son mes insuportable qui el soroll de les màquines. Qui algun moment tot se solucionara sobre el tema de sorolls.

Els sorolls humans

Els domicilis estan tan mal fets que s'escolta tot el soroll que fan tots.
La veïna és molt sorollosa que es manté fent soroll tot el dia.
El soroll dels pisos com el bater i com obrim les portes són sorolls normals.
El soroll de la carrer m'he acostumat.
Estic acostumat al soroll del carrer i tots el sorolls qui fa el carrer.
Jo puc dormir com el soroll del carrer pero no amb el soroll que fan els humans.
Aniré on la veïna i parlaré amb ella per a solucionar el soroll humà.

Els sorolls humans

Primer paràgraf - la intimitat amb els veïns, està garantida pels materials de construcció.

Segon paràgraf - la veïna de damunt no parava de recórrer el pis ni de fer sorolls molestos

tercer paràgraf - aquests sorolls ja havien sigut experimentats per l'autor i es va considerar permanent o transitori

quarte paràgraf - el paisatge acústic urbà i semiurbà no molesta a les persones que viuen allí, perquè ja estan acostumats, més bé es van preocupar per altres molèsties com el fred o la calor

Els sorolls humans

• Primer paràgraf: De la intimitat dels veïns que no hi ha i que saps tot el que fen.

• Segon paràgraf: Que la veïna es mou molt cada vegada i fa uns sorolls constant.

• Tercer paràgraf: No li agrada el rodó i pensa que el soroll es puga fer seguit.

• Quart paràgraf: Que també ja està acostumant als sorolls i inclús puc viure.
•  

• Sis paràgrafs: el sorollós humans poden ser més insuportables i habitualment poden llegar a fer molestes
   
• seté paràgraf: va decidir terminar amb els sorolls i poen llegar amb una solució amb el terrible soroll.
   

Els sorolls humans

Els sorolls dels veïns i els constructors d'edifici ensaben que no estic sol, la veïna de dalt nom sé com és pels saps que li agrada el deport pels grits que cridava per entrenar.
Al cap al fi els sensibles lectors, a mi nom molesta aquest soroll en realitat a mi m'agrada veure el paisatge d'aquest lloc.

Els sorolls humans

  
   Els sorolls humans

•  Primer paràgraf: El sap tots els sorolls que fen els veïns, no tinc nada d'intimitat.

• Segon paràgraf: La veïna de damunt tinc una vida molt activa.

• Tercer paràgraf: no suporta el soroll però al cap i a la fi es pot tornar un hàbit.

• Quart paràgraf: Està acostumat al soroll i com soroll pot fer les activitats que més li agraden.

CONTE COURT

En realitat, el paisatge acústic urbà i semiurbà és ja sobretot un paisatge de remors mecàniques. I són re­mors regulars, no passa res: jo m'he criat entre la carre­tera general i la via del tren, i després he viscut pràctica­ment sempre al costat del ferrocarrili del trànsit de cot­xes, o a prop de la mar on les ones poden fer més soroll que tots els motors del món, i no m'ha passat res, he pogut viure, llegir, escriure, escoltar música i dormir. Deu ser que la presència sonora de les màquines és as­sumible com a remor de fons precisament perquè és neutra, no és humana, no comunica absolutament res: un destorb, com tants d'altres de la vida, que arriba a ser ignorat, una molèstia exterior com la calor, el fred o la pluja.

Muts i a la gàbia
 

—Tu hi creus en les paraules definitives?
—Què vols dir?
—Vull dir quan s’arriba en aquell moment solemne en el qual un dels membres de la parella declara a l’altre: «Ara és l’hora de parlar d’allò que m’he callat sempre!».
Els dos amics es van quedar silenciosos, fins que un d’ells reprengué la conversa:
—No. No hi crec. Callar no és mai sobrer, sobretot a mesura que posem anys. Si algú s’ha aguantat fins «aleshores», és una imprudència jugar-s’ho tot en una de les cartes de la conversa…
—I doncs? Què faries, tu?
—Si la cosa fos tan greu, me n’aniria sense donar cops de porta. I saps per què?
—No.
—Doncs perquè em faria molta por haver d’escoltar allò que l’altre, amb tota seguretat, també callava.


Contes de Pere Calders extrets dels reculls Invasió subtil i altres contes (Barcelona: Edicions 62, 1978), Tot s’aprofita (Barcelona: Edicions 62, 1983), De teves a meves. 32 contes que acaben més o menys bé (Barcelona: Laia, 1984) i L’honor a la deriva (Barcelona: Edicions 62, 1992).


 

Conte curt

Un dia es va integrar al grup una persona nova al grup
Tot el món li preguntava coses sobre ell però no es mostrava molt comunicatiu
a cada pregunta que li feien ell no responia o només deia sí o no.
Als pocs dies ja tots pensaven que era una persona prou intel·ligent i interessant.
Però el que no molts sabien és que en realitat ell era mut

CONTE CURT

 AMOR A PRIMERA VISTA

Fa una setmana, a la nit jo anava camí a França un jove s'acosto i em va donar un gelat molt deliciós, tots dos ens expliquem moltes coses que ens agradava.

 

UNA NARRACIÓ

   

     Era un matí comú. No hi havia res a fer com sempre, tampoc tenia moltes ganes d'estar d'un lloc a l'altre. Com sempre, em vaig eixir del llit, vaig desdejunar i vaig veure un vídeo de YouTube de Team Fortress 2. En terminar, vaig anar a la dutxa. Però, abans d'açò vaig donar-me conte que no estava a soles, hi havia una xica en el meu llit, vaig quedar espantat, fins que em vaig donar que era la meua germana de 5 anys que la nit anterior va tindre un mal son i va vindre amb mi per a poder dormir.