Els sorolls dels veïns i els constructors d'edifici ensaben que no estic sol, la veïna de dalt nom sé com és pels saps que li agrada el deport pels grits que cridava per entrenar.
Al cap al fi els sensibles lectors, a mi nom molesta aquest soroll en realitat a mi m'agrada veure el paisatge d'aquest lloc.
dilluns, 5 de novembre del 2018
Els sorolls humans
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Lecrures
El gelat rosa
– Té, quin vols, el groc o el rosa? Havia comprat dos gelats i els hi oferia, perquè triés, amb un aire trist. La dona del carretó...
-
La fi del cap De fet, entre el meu cap i el meu cos havia existit un divorci des del principi. El cos denotava una vocació per a conser...
-
Muts i a la gàbia —Tu hi creus en les paraules definitives? —Què vols dir? —Vull dir quan s’arriba en aquell moment solemne en el ... -
Primer paràgraf - la intimitat amb els veïns, està garantida pels materials de construcció. Segon paràgraf - la veïna de damunt no parava ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada