Ningú no volia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació.
Pere Calders
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Lecrures
El gelat rosa
– Té, quin vols, el groc o el rosa? Havia comprat dos gelats i els hi oferia, perquè triés, amb un aire trist. La dona del carretó...
-
¿Como aparecen y como evolucionan los organismos pluricelulares? Un organismo pluricelular o multicelular es aquel que está constituido por... -
Lligant caps La present és una d’aquelles històries que comencen en un cafè i no se sap com acaben. Al taulell, o al voltant d’una...
-
L’hora en punt La mort es presentà quan no se l’esperava, i ell li digué que no li havia donat hora. —És que l’hora la dono jo —va res...
És un poc trist perquè ningú l'ajuda a trobar el tren que necessita.
ResponElimina