El mirall de l’ànima
No ens havíem vist mai, enlloc, en cap ocasió, però s’assemblava tant a
un veí meu que em va saludar cordialment: ell també s’havia confós.
– Té, quin vols, el groc o el rosa? Havia comprat dos gelats i els hi oferia, perquè triés, amb un aire trist. La dona del carretó...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminam'ha agradat molt, segueix així vas per bon camí
ResponElimina